Mare de Déu dels Àngels

Els orígens de l’actual església parroquial es remunten a finals del segle XIV, quan, a redós del castell, s’hi va edificar una petita capella per donar servei religiós a la població que s’hi havia establert. Aquesta primera capella, d’origen romànic, desaparegué l’any 1681 arrel de les obres de construcció de l’església actual. 
L’any 1704 es consagrà l’altar major sota l’advocació de la Mare de Déu dels Àngels, un valuós i ric retaule barroc obra de l’escultor Segimon Pujol, establert a Prats de Lluçanès. Està presidit per la imatge de la Mare de Déu dels Àngels i coronat per una figura del Pare Etern. A més, s’hi poden identificar els 12 apòstols repartits per tot l’altar. 
Aquest retaule va patir greus desperfectes a principis de la Guerra Civil del 1936-39, especialment pel que fa a la imatgeria, però bona part de l’estructura de l’obra s’ha conservat fins a l’actualitat.

El retaule del s. XVI de Segimon Pujol
A l’església parroquial hi destaca el retaule barroc, obra de Segimon Pujol. Fou encarregat l’any 1702 i es va salvar, en bona part, de la crema provocada el juliol de 1936. La destrossa va afectar bàsicament la part alta de l’ala dreta del conjunt, a més de gairebé tota la imatgeria.
Després de la Guerra Civil, el Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona va completar els trossos destruïts, com era el medalló de la vinguda de l’Esperit Sant sobre el concili d’apòstols, a més del coronament del costat dret. També s’hi van col·locar noves imatges de la Mare de Déu dels Àngels i de Sant Bartomeu, patró de la vila, obres de l’escultor Camps i Arnau. 
Del conjunt d’imatgeria original salvada de la destrucció, en resten sant Andreu i sant Simó, a més del Nen Jesús, situat a la fornícula del segon pis, així com dues de les quatre virtuts cardinals que hi havia al coronament: la justícia i la fortalesa.

Les priores
La tradició de les priores encara es manté a Casserres. Són dues dones casades i dues dones solteres que, a la sortida de missa, es posen a la porta de l'església amb unes safates per recollir l'almoina de la gent quan surt. A l'hivern donen estampes i a l'estiu i a la primavera donen pomells de flors. Abans les priores casades anaven amb vestit negre i les solteres amb vestit blanc. També participen a les processons de Corpus, per Sant Cristòfol, en la benedicció dels cotxes i per Santa Maria, el 15 d'agost, així com en la processó a la Mare de Déu de l'Antiguitat, per acompanyar-la fins a l'església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels, on la deixen tot el dia.
Hi ha les priores dels Àngels i les del Roser; en cada cas n’hi ha una de casada i una de soltera. Antigament, quan es feia el nomenament de noves priores, les velles, amb els seus millors vestits, anaven a les cases de les que entraven i la priora grossa els oferia xocolata amb melindros i vi bo. Actualment, una vintena de persones són les priores i es van tornant segons un calendari prefixat. 
*Antònia Sitjes Torrabadella: “Les priores, a Casserres, entre la història i el progrés”. Revista de l’Agrupació del Berguedà de Barcelona, núm. 33-34. 1995.