Nucli antic

El carrer Major era configurat com l'eix principal vertebrador del poblament inicial, i coincidia amb el camí ral de Manresa a Berga en el seu recorregut per Casserres. 
Les cases són fetes o reconstruïdes de mitjans del segle XVII a finals del XVIII.
La pesta mortífera, anomenada foc de "Sant Antoni" assolà aquest país el 1347 i les guerres contínues foren causa de la desolació i ruïna del barri primitiu.
També va ser incendiat l’any 1653 per Don Gabriel de Llupià, desfogant el seu furor en aquest poble que no sols seguia el partit dels Miquelets Francesos, sinó que era el focus d’insurrecció. 
El portal de la casa nº7, per l’arquitectura de la seva construcció, denota ser de l’època anterior a l’incendi.
Hi trobem edificacions adossades, gairebé totes de dues plantes, que utilitzen materials del propi entorn i una distribució espacial interior típica: a la planta baixa només hi ha magatzems i utillatge agrícola, a més del naixement i continuació de l'escala que puja fins a la planta alta o les golfes de múltiple ús, sota sostre, amb gran cambra d'aire, magatzem, etc. Aquest primer nucli urbà, format per vivendes de jornalers i pagesos, amb portals de mig punt adovellats o amb llindes de fusta, s'amplià amb la continuació de l'esmentat carrer i aparegueren, més endavant, habitatges molt més grans.  Últimament s’hi han portat a terme importants treballs de restauració, respectant les característiques originals.