El Bisbe Valentí Comellas i Santamaria

Fou un dels bisbes que ha regit la diòcesi de Solsona des de l’any 1920 fins a la seva mort el 19 de març de 1945. 

El bisbe Comellas i Santamaria, va cursar els estudis eclesiàstics, fent treballs a una casa del seu poble natal, de bover. Ja ordenat sacerdot, fou capellà castrense. Essent destinat a la caserna militar que hi havia al convent dels franciscans de Berga, va treballar i aconseguí tornar al culte l’església de Sant Francesc tancada com ho va ser també el convent, a causa de desamortització dels béns eclesiàstics de l’any 1835. El 1912 el bisbe Valentí Comellas Santamaria  va aconseguir una canongia amb la dignitat de degà, a la catedral de Solsona, i va ser el successor a la cadira episcopal solsonina del Dr.Vidal i Barraquer, quan aquest fou nomenat arquebisbe de Tarragona a l’any 1920. 

Els vint-i-cinc anys de pontificat del bisbe Valentí Comellas i Santamaria al capdavant del bisbat foren fecunds en realitzacions espirituals i materials. Va restaurar la titularitat de la diòcesi que, des del segle passat es debatia en perill de ser esborrada definitivament del mapa eclesiàstic. Va aixecar i mantenir el seminari i va promoure l’Obra d’Exercicis Parroquial i l’Apostolat de l’Oració.

El fet de ser fill de Casserres i conèixer desde l’infantesa el seus diocesans, el va fer arrelar fins la mort al seu bisbat. Es conta que en insistir el Papa Pius XI en voler destinar-lo a una diòcesi més important, el bisbe Comellas s’hi va negar amb la frase evangèlica: “Jo conec a les meves ovelles i les meves ovelles amb coneixen a mi”.

Si cal remarcar alguna cosa, va ser el seu coratge i valor demostrats en els difícils temps que li va tocar viure: la dictadura de Primo de Ribera, la II República, la guerra civil i la duríssima postguerra. 

Va defensar amb valentia el dret d’ensenyar el catecisme en català a les escoles. La seva esperança en la república, posada de manifest en el seu crit de “Visca la república” el 14 d’abril a Solsona, es veié defraudat pels aconteixements que culminaren en la guerra civil els crims comesos. Després de la guerra fou famosa la seva elocució al general Franco a Montserrat l’any 1947, quan li va retraure l’exili forçat del cardenal Vidal i Barraquer, i la carestia de la vida i la corrupció que afectaven els sectors més pobres de la societat. Això va irritar extraordinàriament el dictador fins al punt que els altres bisbes assistents a l’acte s’alarmaren i demanaren disculpes a Franco per les paraules del bisbe Comellas, al·legant que era molt vell i repapiejava. 

Publicà el Catecisme diocesà de la Doctrina Cristiana que reimprimí després de la Guerra Civil amb 120.000 exemplars, i eludí hàbilment la prohibició d'editar-lo en català. 

Casserres ha dedicat un Passeig del poble al seu il·lustre fill.