Instagram
Casserres
Situació geogrà fica
Casserres és envoltat pels termes d’Avià, l’Espunyola, Viver i Serrateix, Gironella, i Puig-reig. Pels extrems el travessen les rieres de Clarà i Merola. El terme, de 28.9 Km2, és format pel poble de Casserres i els enclavaments rurals de Fonogedell, Sant Pau de Casserrres i les colònies textils de l’Ametlla de Casserres i el Guixaró, al peu del riu Llobregat.
La població actual del nucli urbà més les cases de pagès, és de 1316 habitants.
Història
La vila de Casserres és esmentada des de l'any 798 quan es construiren una sèrie de fortificacions per tal d'assegurar la frontera de la Reconquesta.
El nom del nostre poble prové del llatí: CASTRUM-SERRAE, que significa: Castell de les Serres. De fet hi hagué una fortalesa situada a la part alta del terme, que dominava la vall del Llobregat. Aquest topònim: CASTRUM SERRIS és esmentat l’any 798, quan Lluís I el Piadós encarregà al comte Borrell de conquerir i reorganitzar el país i d’establir-hi una línia de fortificació que tenia com a punts: Cardona, Casserres i Osona. De fet el nom del nostre municipi coincideix amb un altre Casserres que hi ha a la comarca d’Osona, però no hi ha dubte que en el document de Lluís el Piadós es parla de Casserres del Berguedà, i que per tant fou fortificat, i no pas del monestir del mateix nom que hi ha a l’Osona, com han pretès alguns autors, la prova de tot això és que s’establí una línea defensiva marcada per diversos castells un dels quals coincideix amb el que hi havia situat a Casserres del Berguedà.
El nom del poble ja ens dóna dues pistes sobre els orígens del municipi: en primer lloc que nasqué a l’època de la reconquesta a redós d’un castell de defensa contra els moros, i en segon lloc que va prendre el nom de l'element que li va donar origen: el castell, i el lloc on estava situat: la serra. CASTRUM: cas, SERRIS: serres.
Al segle XVI la vila quedà quasi deserta a causa dels efectes de la pesta negra. A finals del mateix segle es bastí una nova església i la vila fou fortificada. Les muralles varen tornar a ser enderrocades a la fi de la Guerra dels Segadors quan incendiaren la vila. La represa s'inicià gradualment però els miquelets la tornaren a cremar a l'any 1713.
