Guixaró

El Guixaró queda inclòs  dins el terme municipal de Casserres, malgrat quedar més a prop dels nuclis de Puig-reig o Gironella. Seguint el curs del riu Llobregat, el Guixaró queda situat entre les colònies de Cal Prat i Vilanomiu Nou. 

• Altitud: 425 metres.
• Població: 129 habitants.

Els orígens del Guixaró daten de finals del S.XIX, concretament l'any 1879, quan Esteve Comellas i Cluet, de Berga, comprà una part de les terres del mas Guixaró -les més properes al riu- per tal de construir-hi una fàbrica de filats i teixits de cotó que aprofités l'aigua del riu Llobregat com a font d'energia.

La fàbrica es construí entre els anys 1888 i 1889 i la  vella resclosa, de fusta i amb un canal de derivació molt petit (no és l'actual), es construí l'any 1895. Ja de bon principi, la fàbrica disposà de turbina per transformar la forá de l'aigua en energia mecànica que donés impuls al sistema dels embarrats i de màquina de vapor que s'utilitzava com a font d'energia complementària per a contrarrestar les èpoques de sequera i la irregularitat del cabal del riu.

Al costat de la fàbrica també s'hi construïren pisos per als treballadors i un conjunt de serveis i equipaments necessaris per a viure. L'amo també féu construir l'església. Antigament estava situada al costat de la fàbrica. Actualment hi ha una petita capella a l'edifici de les antigues escoles.

L'any 1902 Esteve Comelles morí i el Guixaró quedà en mans dels seus fills Josep, Fulgenci i August i com a usufructuària la seva esposa, Eulàlia Viladomat. Aleshores es va construir una nova societat Vda. e Hijos de E. Comellas y Cluet. A la mort de la mare, l'any 1906, l'hereu abandona la societat i es constitueix una nova empres Hijos de E. Comellas y Cluet  que haurà d'hipotecar una part de la finca per poder pagar-li la part que li toca en herència.  L'any 1917 els Comellas van vendre la colònia a Joan Prat Sellés, de Manresa, i aquest,  i altres socis seus, se la van vendre, el 1929, a Marc Viladomiu i Santmartí, l'amo de Viladomiu Nou. A partir d'aquest moment la colònia prengué un nou impuls: es construí la carretera que connecta el Guixaró amb Viladomiu Nou, s'inaugurà la nova escola (1932) i el camp de futbol i l'any 1935 arribà l'electricitat i l'aigua potable.

Després de la guerra, hi han nous equipaments: la guarderia (1946), la biblioteca (1948), el teatre (1949) i els pisos nous (1953) on hi vivien els encarregats de la fàbrica i altres persones importants de la colònia.

També es va modernitzar la fàbrica i tot el sistema productiu: l'any 1932 es van comprar els primers telers Rutti.

L'any 1942 es construí la nova resclosa i el canal, que fa 498 m. de llargada i uns 2 m. de profunditat.

Aquesta plena activitat durà fins als anys setanta. Llavors, amb els indicis de la crisi i l'esgotament del sector tèxtil, la colònia anà perdent població i s'anaren clausurant serveis com l'escola o la botiga. Finalment, la fàbrica tancà portes a finals dels anys vuitanta. Després del tancament de la fàbrica s'oferí als treballadors que hi residien la possibilitat de comprar els pisos. 

En l'actualitat, la fàbrica torna a tenir activitat industrial.